Riflessioni sui processi di rigenerazione creativa e culturale del patrimonio industriale

De la necesidad del contexto histórico en los usos, reusos y abusos de la idea de patrimonio industrial…

Quali funzioni affinché gli “spazi” ridiventino luoghi in cui creare valore?  Uno spazio industriale dismesso si può considerare un “vuoto”?

Il contesto

Secondo fonti dal web in Italia si annoverano quasi un milione e mezzo di spazi vuoti, tra cui  700mila edifici tra ex fabbriche e capannoni dismessi.

Dopo anni di esperienze di riutilizzo di edifici industriali per gli usi più diversi, si va sempre maggiormente affermando la relazione: fabbriche dismesse = nuovi spazi per la cultura, l’arte, l’innovazione sociale.

Sicuramente lo spazio di sperimentazione dell’arte contemporanea ben si incontra con spazi che spesso erano stati di sperimentazione tecnologica e forniscono suggestioni non indifferenti anche con interventi minimi di messa in sicurezza.

Ma c’è una questione da considerare: non si tratta di spazi “neutri”.

Lo spazio di lavoro, come spazio sociale per eccellenza, ha spesso rappresentato un valore identitario per un territorio, che le comunità locali ancora riconoscono…

Ver la entrada original 404 palabras más

Le didascalie nei musei. Chiavi per la sperimentazione

foto-4Si aprendiéramos (en Venecia o donde sea) a introducir un mínimo de historicidad en la reflexión de los problemas que nos interesan, quizá acabaríamos por entenderlos mejor. Muy interesante este curso. Xavier Ulled les podía haber enseñado algo más. Menos metáforas pero más historia de la didascalia…

 

Origen: Le didascalie nei musei. Chiavi per la sperimentazione

Insurreccions: de Barcelona a Hamburg

«Insurreccions» va clausurar el diumenge 21 de maig d’enguany: parlem de l’exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), comissariada per Georges Didi-Huberman, que va aplegar unes tres-centes peces entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies i pel·lícules, produïdes des de mitjan segle XIX fins ahir, amb la temàtica de «les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus» (http://www.museunacional.cat/ca/insurreccions).

1.png

Els caps de setmana de primavera (almenys, de la mediterrània) no s’adiuen amb el món de les muses, gairebé sempre enclaustrades: originalment «gregues», no és sorprenent que campin alegrement en altres altes latituds (l’oferta museística de ciutats com Stockholm, Sant Petersburg o Berlín així ho insinua).

Però hi vam anar, aquell últim diumenge.

«Insurreccions» posava la revolta moderna al costat del llegat de Cambó i d’altres prohoms de la burgesia catalana, als qui una visita a l’exposició hagués portat els seus pitjors records; i al costat també del Saló Oval del Palau Nacional de Montjuïc, on un desembre de 1936 es va presentar oficialment el Decret de Col·lectivitzacions i la sovietitzant Nova Economia. Mares i tietes apilant llambordes, barricades de tota mena i color, esglésies cremades, punys alçats, armaris caient de les finestres, i assalts populars contra aquella icona del progrés que van ser ferrocarrils. I el preu del somni: caragolats al garrot vil, o enganxats com a mosques a les alambrades (l’única vegada que apareixia la paraula «ciència» a l’exposició mostrava aquest estendard de la modernitat i del control de l’espai, en forma de filferro electrificat).

2.jpg

El material de l’exposició -ens referim al material del que està feta la història en qüestió- cridava, tremolava, sacsejava, revoltava… però els visitants -nosaltres inclosos- seguíem el circuit museogràfic establert, respectàvem l’ordre i el silenci de les muses, llegíem els cartellets que havíem de llegir, paràvem a on havíem de parar, i havíem pagat el que havíem de pagar. L’acte (museístic) és essencialment individual, no col·lectiu. Tony Bennet i altres han parlat de la funció disciplinadora de la forma d’aquests espais des del segle XIX, més enllà dels seus continguts. Potser alguns han caigut en el presentisme, però pel present, s’escau.

4

2017-05-21 14.04.00

La insurrecció entra al museu? Diferents interpretacions (algunes contradictòries) s’ensumen.

La primera. La insurrecció és una peça de museu darrere d’una vitrina, intocable, llunyana, mesurada, mediada, en formol… Una roca d’un estrat de l’Antropocè que fou lava. Un espècimen de la història natural de la destrucció per a la construcció (res a veure amb la destrucció per a la destrucció, de la que parlava W. G. Sebald). No semblava aquesta la voluntat del curador, però cal tenir cura de la diferència entre el voler i el poder, dues paraules multi-semàntiques sobre les que girava l’exposició. De fet, l’exposició acabava amb un vídeo -càmera fixa- per on passàven els i les refugiades que travessaven el mur d’Idomeni (l’única vegada que es veu la transgressió d’un somriure). Podia haver acabat també amb una habitació on el/la visitant és convertís en agent d'(«)Insurreccions(»)?

La segona. Era aleshores l’exposició una crida a la rebel·lió i a la subversió? Un estudi arqueològic de les passes de la Lucy moderna fugint de l’autoritat per a què poguéssim seguir aquelles petjades?

Altres interpretacions són possibles. Altres mons ho van ser (i ho seran). Però no deixa de ser sorprenent que a la ciutat de Barcelona les institucions culturals oficials -Vázquez Montalbán parlaria de l’hegemonia cultural- obrin les portes a la subversió… Més enllà d’aquesta darrera, podem recordar altres exposicions inaugurades els darrers anys en aquesta línia, com les que han portat els imperdibles i la indumentària negra del punki com a convidats d’honors al CCCB i al MACBA de trajo blanc.

I no deixa de ser sorprenent que sigui en un moment com avui, en el que la repressió a la dissidència (inclosa, la verbal) hagi fet una escalada aparentment sense límits i sense vergonyes tant a Catalunya com a Espanya: el cas del Parlament, les operacions Pandora, la persecució judicial i econòmica per tweets, per llibres, per lletres, per putxinel·lis…

El mateix dia que l’exposició «Insurreccions» va clausurar, es van tancar altres coses i en van començar, és clar, moltes altres. A l’altre vora del Besòs, al parc del Gran Sol al barri de Llefià de Badalona, es reunia una munió de gent a escoltar un amplíssim estol d’artistes com Albert Pla o Raynald Colom: el col·lectiu No Callarem havia organitzat el Concert per la Llibertat d’Expressió #DemaPotsSerTu. La gota que seguia omplint el got: tres anys i mig de presó per unes lletres d’un mediocre i desconegut raper mallorquí.

7  8

Quan les protestes contra el G-20 a Hamburg d’aquest cap de setmana entraran al Deutsches Historisches Museum? La insurrecció -passada-, la insurrecció -tancada amb les muses- és tolerable, tolerada, tolerant? Des de quan la història ha deixat de ser una arma carregada de futur?

 

Jaume Valentines Álvarez

Allaqqat, 9 de juliol de 2017

Semana de Historia del Patrimonio Médico Bogotá, 25 al 29 de septiembre

SEMANA DE HISTORIA DEL PATRIMONIO MÉDICO

Bogotá, 25 al 28 de septiembre de 2017

Durante la última semana de septiembre se celebrará la Semana de Historia del Patrimonio Médico, con la participación de Alfons Zarzoso, que ofrecerá conferencias en diversos espacios médicos de Bogotá, y la celebración los días 27 y 28 de septiembre del Encuentro Nacional de Colecciones y Museos de Historia de la Medicina en Colombia.

Alfons Zarzoso, es Curador en Jefe del Museo de Historia de la Medicina de Cataluña y Vicepresidente de la Sociedad Catalana de Historia de la Ciencia y la Técnica. Doctor en Historia por la Universitat Pompeu Fabra, ha ejercido como profesor de historia de la medicina en la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha comisariado alrededor de 50 exposiciones temporales y permanentes sobre patrimonio histórico-médico y es autor de un centenar de obras entre artículos, libros, monográficos de revista, catálogos y curadorías digitales.

Si requiere más información, en relación con las actividades de la Semana de Historia del Patrimonio Médico se puede poner en contacto con: Josep Simon (josep.simon@urosario.edu.co) o Paula Ronderos (paularonderos@gmail.com).

PROGRAMA

Lunes 25 de septiembre,  6 pm

Alfons ZarzosoLa constitución de la oftalmología como especialidad médica en Barcelona, 1880s-1930s

Clínica Barraquer Avenida Calle 100 No. 18A – 51

Martes 26 de septiembre  (por confirmar)

Alfons Zarzoso. Medicina, arquitectura y ciudad. La construcción de la Barcelona contemporánea

Biblioteca Luis Ángel Arango Calle 11 # 4 – 14, La Candelaria

Miércoles 27 de septiembre,  2 pm

Alfons ZarzosoCultura material y enseñanza de la medicina. O de la construcción de conocimiento médico en época contemporánea

Escuela de Medicina y Ciencias de la Salud, Universidad del Rosario Calle 12C No. 6-25

A continuación se realizará una Visita colectiva al Museo de Historia de la Medicina de la Academia Nacional de Medicina (Cra. 7ª # 69-11)

6:30 pm:

Conferencia de Alfons Zarzoso para la Sociedad Colombiana de Historia de la Medicina, en el salón de Actos de la Academia Nacional de Medicina:

Cuerpos, ceras, exposiciones: colecciones viajeras de modelos anatómicos, siglos XVIII-XXI

Academia Nacional de Medicina Cra. 7ª #69-11

Jueves 28 de septiembre & Viernes 29 de septiembre

ENCUENTRO NACIONAL DE COLECCIONES Y MUSEOS DE HISTORIA DE LA MEDICINA

Conferencia magistral de apertura deL Encuentro por Alfons Zarzoso (Jueves 27 de septiembre):
Museos y colecciones médicas: los retos del patrimonio médico en el siglo XXI

Claustro de San Agustín (Carrera 8 #7-21)

CONVOCAN

Academia Nacional de Medicina 

Sociedad Colombiana de Historia de la Medicina

Universidad Nacional de Colombia (Centro de Historia de la Medicina & División de Museos de la Dirección de Patrimonio y Divulgación)

Universidad del Rosario

Instituto Raimundo Russi de Historia Aplicada de la Ciencia, la Técnica y la Medicina

Fundación Universitaria de Ciencias de la Salud

Museo de la Lepra de Agua de Dios

 

   IRRHACTM      

Inaugurada la exposición temporal de larga duración: “Gabinete de coleccionista”

Una exposición de visita obligada para los disectores de Anatomías Urbanas

Terrassa en la Mira

inauguratEl concejal de Cultura, Jordi Flores, participó ayer por la tarde en la inauguración de la exposición temporal de larga duración: “Gabinete de coleccionista”, organizada por el Museo de Terrassa. En la muestra se exponen un amplio abanico de objetos, de tipología diversa, que dan a conocer las primeras piezas del fondo del Museo de Terrassa. En buena parte provienen de colecciones privadas como, por ejemplo, la de Mossèn Tatcher o Josep Soler i Palet.

“Gabinete de coleccionista” se estructura en dos ámbitos: en un primer, se muestran un gran número de objetos susceptibles de ser coleccionados, presentados siguiendo los criterios de acumulación propios de los gabinetes de curiosidades; y en un segundo, podremos ver una sección integrada exclusivamente por piezas de la colección privada del prohombre terrasense, Josep Soler i Palet. La inauguración se hizo en la Sala del Tinellet del Castillo Cartuja de Vallparadís, donde se podrá visitar…

Ver la entrada original 11 palabras más