Frankenstein no era el monstre

El dijous passat, dins el cicle de col·loquis de la SCHCT  dedicats al bicentenari de Frankenstein  -FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA-, va venir Andrew Smith de la University of Sheffield (UK) a parlar de la ciència a Frankenstein, descobriments i controvèrsies (“The Science of Frankenstein: discoveries and controversies”).

Tot i que el tàndem ciència i literatura me sembla fascinant, no volia avui contar-vos tant sobre el que va dir, més aviat descontextualitzar un detall.

L’Andrew Smith ens va llegir un fragment del prefaci de la mateixa Shelley on l’autora es demanava si algun dia es descobriria el principi de la vida, i si es comunicaria.

El dia següent vaig veure l’entrevista a l’Alfons Zarzoso, president de la SCHCT i co-autor d’aquest projecte, i el sento dir “fer recerca i difondre aquesta recerca en diferents tipus de formats”.

Em va sorprendre –gratament- trobar aquesta reflexió dos dies seguits, en dos contexts diferents.

La història de la ciència també és una mica la història d’aquelles coses que no sols s’han descobert, o s’han pensat, o trobat. També s’han sabut expressar i comunicar al llarg dels anys. Des de molt abans de Frankenstein.

La comunicació és la tercera dimensió de la ciència, o hauria de ser-ho. Entendre com viatja la informació ens ajuda a entendre com es forma el coneixement, com evoluciona, com varia, com es perd o com perdura.

Li estic donant moltes voltes a tot això arrel de vàries coses, ja fa un temps. Tenc la sensació que l’abisme entre el coneixement generat i el coneixement efectiu, conegut, generalitzat és sempre massa gran, massa profund, massa fosc.

Com fer més practicable aquest abisme? O en paraules de l’Alfons Zarzoso, com fem per dotar la societat d’una major sensibilitat vers, podríem dir, la cultura en general i científica en concret?

Potser és una pregunta massa òbvia, típica, melosa. Tots els que, d’alguna manera treballam o participam  en el món de la cultura -científica-, passada o present, tenim part de responsabilitat en aquesta sensibilització. Quin paper assumim, com a individus, en la creació i difusió?

Vull pensar que, en una realitat que ens porta a estar cada vegada més dispersos, tot ajuda: des de la literatura fins als museus, inclòs aquest bloc i tota la infinitat d’iniciatives que us venguin al cap.

També s’hi val comentar-li a un amic que Frankenstein no era el monstre. O potser sí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s