Anatomy’s photography, conferència de Michael Sappol

Cicle de col·loquis de la SCHCT (2016-17)

Objectes Perduts:
explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

IMG_20170316_0001_NEW

“Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”

a càrrec de Michael Sappol
(Swedish Collegium for Advanced Study, Uppsala, Sweden)

Dijous, 23 de març de 2017, a les 19.00 h

a l’Institut d’Estudis Catalans,
(carrer del Carme, 47, Barcelona)

 

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja enguany tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els models anatòmics revisitats des de la història de l’art, els estudis literaris, la història de les emocions i l’art contemporani; les exhibicions d’éssers humans en el context de les exposicions al món occidental del trànsit al segle XX; i la reinvenció de les representacions anatòmiques a partir dels nous usos fotogràfics.

La tercera sessió, a càrrec de Michael Sappol, planteja una recerca sobre un àmbit negligit en la història de la fotografia mèdica: la fotografia en l’anatomia. La fotografia va tenir una recepció i un impuls decisiu pels metges des de mitjan segle XIX. Van contribuir a la pretesa forja de la modernitat, de l’objectivitat científica, a partir de la creació d’objectes de ciència lliures d’intermediació humana. Però les coses sembla que foren prou diferents per part dels anatomistes, que no s’interessaren per la fotografia fins els anys 1900 i a més van intervenir de manera decisiva en la construcció dels seus objectes. No només van treballar la mise-en-scène, sinó també les mateixes fotografies. La conferència es planteja així el debat sobre la condició epistemològica, el poder retòric i les implicacions morals de les imatges fotogràfiques.

Michael Sappol Historiador a la History of Medicine Division de la National Library of Medicine, on forma part del projecte Medical Movies on the Web i, des de fa poc més d’un any, Fellow del Swedish Collegium for Advanced Study a Uppsala. Es va doctorar en Història a Colúmbia el 1997. El seu treball s’ha centrat en la història cultural del cos, la història de les representacions mèdiques i anatòmiques i del cos, la història de pràctiques mèdiques alternatives i populars i la història del cinema mèdic. Ha comissariat l’exposició Dream Anatomy (2003) sobre la història de la il·lustració anatòmica i l’exposició Visible Proofs (2006) sobre la història de la medicina forense i, amb Paul Theerman, Rewriting the Book of Nature; Charles Darwin and the rise of Evolutionary Theory (2009). Autor de nombroses publicacions, entre d’altres llibres: A Traffic of Dead Bodies, Anatomical Dissection and Embodied Social Identity in 19th-century America (2002); editor també de llibres, amb Stephen Rice, A cultural history of the human body in the age of Empire, 1800-1920 (2010) o més recentment de Hidden Treasure (2012). Acaba d’aparèixer el seu darrer llibre Body Modern: Fritz Kahn, Scientific Illustration and the Homuncular Subject (2017). Treballa ara en fotografia anatòmica i en anatomies “queer” en un projecte anomenat: “Queer anatomies: Perverse desire, medical illustration and the epistemology of the anatomical closet”.

Crèdits il·lustració-fotografia: Marinelli the Anatomical Puzzle (Boston, Forbes Co., 1886) National Library of Medicine.

Publicacions de Michael Sappol

 

Exhibicions etnològiques vives, col·loqui amb LA Sánchez Gómez

Cicle de col·loquis de la SCHCT (2016-17)
Objectes Perduts:
explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

 aixantis-barcelona-1897

Exhibiciones etnológicas vivas.

Presentación de pueblos exóticos en exposiciones

universales, coloniales, misionales y comerciales españolas.

a càrrec de Luis Ángel Sánchez Gómez
(Universidad Complutense de Madrid)

Dijous, 23 de febrer de 2017, a les 18.00 h

a l’Institut d’Estudis Catalans,
(carrer del Carme, 47, Barcelona)

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja enguany tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els models anatòmics revisitats des de la història de l’art, els estudis literaris, la història de les emocions i l’art contemporani; les exhibicions d’éssers humans en el context de les exposicions al món occidental del trànsit al segle XX; i la reinvenció de les representacions anatòmiques a partir dels nous usos fotogràfics.

La segona sessió, a càrrec de Luis Ángel Sánchez Gómez, començarà per una breu presentació del fenomen de les exposicions i els seus tipus (internacionals, colonials, missioneres, antropològiques i comercials) en el context europeu i nord-americà des de 1851 a 1958. A continuació es procedirà a un ràpid recorregut pels exemples més rellevants d’exhibició d’éssers humans considerats “exòtics” o “primitius” tal i com van ser vistos en alguns d’aquests esdeveniments, la major part marcats per projectes de dominació colonial i racial de “l’home blanc”. I, finalment, la xerrada se centrarà en les exposicions organitzades a Espanya, tant a Madrid com a Barcelona, durant les dècades finals del segle XIX i les primeres del XX.

Luis Ángel Sánchez Gómez és professor del Departament de Prehistòria de la Facultat de Història de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat de manera extensa la seva disciplina en els àmbits de la història de l’imperialisme i de la història de les exposicions, en especial les colonials i les de les missions religioses. Autor prolífic, entre d’altres treballs dels llibres: Un imperio en la vitrina: el colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003 i Dominación, fe y espectáculo: las exposiciones misionales y coloniales en la era del imperialismo moderno (1851-1898). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.

Crèdits fotografía: AFCEC. Família d’Aixantis, exhibits a la Ronda Universitat de Barcelona, 1897.

 

 

Con la ayuda de los ojos de John Berger…

Se levanta el nuevo año 2017 con la muerte de un hombre comprometido, de un pensador influyente.  Su legado resplandece hoy. Son muchas las razones que permiten convocar la presencia de John Berger en nuestro blog. No las glosaremos todas.

Una de las ideas que nos animaron a pensar históricamente las “Anatomías Urbanas” procedía de la comunión con una forma bergeriana de observar y de tratar de entender las relaciones humanas sin perder nunca de vista su contexto. La palabra precisa evita la jerga, embaucadora. Procede a partir de una mirada etnográfica a la compleja realidad que nos rodea y que la repetición normaliza. Dar sentido a la historia: siempre parece que sabe lo que busca. Y las imágenes dando textura al texto. Así se puede entender la dura vida de “un hombre afortunado” como fue la del médico John Sassall en una comunidad rural –un libro que deberían de leer los estudiantes de medicina antes de iniciar su vida laboral. Y también, en “el séptimo hombre”, la no menos dura vida de los trabajadores inmigrantes analizada y retratada en la industrializada Europa del Norte de los años 1960 –otro libro que deberían de leer los estudiantes de bachillerato para reconocer su presente. En estos libros las fotografías de Jean Mohr y las palabras de Berger se convierten en pruebas, evidencias sólidas, verdaderos argumentos, agentes de cambio. Es una manera de construir un relato despertador.

Otra de nuestras ideas estaba anclada en esa forma de mirar bergeriana: en los “ways of seeing” (1967). O en “about looking” (1980). Libros fundamentales. El conocimiento y la visión tienen una relación compleja. Así, la mirada no puede ser inocente ni neutral: “lo que sabemos o lo que creemos afecta al modo en que vemos las cosas”. Y cada momento y cada contexto condicionan a su vez aquella mirada. De nuevo el sentido de la historia. En esa disputa entre la habilidad pasiva de lo que registra el sentido de la vista y la capacidad activa de la conciencia humana, los modos de ver de Berger contribuyen a historizar los “régimes scopiques” descritos por C Metz (1975) y por muchos otros después. Miramos, pues, con diferentes propósitos -científicos, artísticos, voyeurísticos-, ordenamos, como objetos, lo que vemos y lo situamos en un contexto, dándonos sentido. Así, en nuestra mirada a la ciudad, en la disección anatómica de sus calles, de sus edificios, de sus viandantes, de sus objetos expuestos y circulantes, los de “Anatomías Urbanas” intentamos hallar significados en las apariencias, en los tránsitos, en lo evanescente. Es otra manera de construir un relato despertador.

berger-ver