Andrea Carlino y Giovanni Pizza ponen en marcha una excelente iniciativa, con el apoyo de la prestigiosa Treccani italiana.
Textos muy recomendables para leer en el confinamiento, para historiadoras/es y para las/os que no lo son:
http://www.treccani.it/magazine/atlante/cultura/Storie_virali.html#
Las epidemias regresan cada cierto tiempo para recordarnos nuestra vulnerabilidad. Vulnerabilidad ante la enfermedad y ante el poder. En pocos meses, algo que parecía una catástrofe distante se ha convertido en una tragedia cotidiana. Esta enfermedad producida por un insidioso agente infeccioso —popularmente conocida como coronavirus— se ha extendido a casi todos los rincones del […]
a través de La Covid-19 y las epidemias del neoliberalismo (Marcos Cueto) — Epidemias y salud global
Hay enfermedades cuya forma de presentación las dota de características sociales especialmente indeseables, las denominadas epidemias, plagas o pestes. En términos históricos epidemia designa una categoría de enfermedad que traduce una amenaza grave para la sociedad[1]. Es la versión sanitaria de una catástrofe social que responde a la extensión rápida de enfermedades agudas trasmisibles, infectocontagiosas, […]
a través de Caracterización histórica de las epidemias (Esteban Rodríguez Ocaña) — Epidemias y salud global
a través de Ciudadanas, politicos y expertos
El viernes, Seminario en la IMF!
Leoncio López-Ocón Cabrera (IH-CCHS-CSIC, Madrid)
Entre las aulas y las imprentas
El afán de saber durante la Segunda República española
Viernes 28 de febrero de 2020, 12 horas
Lugar: Aula de seminaris (1er piso) IMF-CSIC
c/ Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona
Ver la entrada original 267 palabras más
El Grup d’Història de la Ciència de la IMF-CSIC, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica presenten:
(Centre for Visual Arts and Culture Durham University)
My talk takes the case of an institution, with great collections, that has existed for more than 500 years. It enables us to think about the motivations behind collecting, to explore forms of display, to ask about the identity of medical practitioners, and to reflect on the relationships between medicine and science. The ways in which the past is made visible in a modernist setting are especially striking.
Ludmilla Jordanova (1949), historiadora de la ciència, graduada en ciències naturals i en història de l’art i doctora en història de la ciència. Té una llarga carrera com a investigadora i professora en història, especialment en història moderna, història de la ciència, història cultural i arts visuals i museologia a les universitat d’Oxford, Essex, Cambridge, East Anglia, Londres i Durham. A la seva darrera etapa a la Universitat de Cambridge va dirigir el “Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities” (CRASSH), per passar després a exercir com a professor d’història moderna a King’s College, Londres, i, actualment, dirigir el “Centre for Visual Arts and Culture” (CVAC) del department d’història de la Universitat de Durham.
A aquest centre dirigeix el programa de doctorat en cultura visual finançat pel Leverhulme Trust. També és membre del consell assessor del “Science Museum Group”, on actualment col·labora en l’exposició “Locomotion”.
Treballa de manera regular amb artistes contemporànies, tot destacant la seva contribució editorial al desè aniversari del part d’escultures “Jupiter Artland” a prop d’Edimburg.
Es pot trobar més informació professional a http://www.ludmillajordanova.com/.
El Grup d’Història de la Ciència de la IMF-CSIC, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica organitzen:
10.00h-12.00h
Ludmilla Jordanova (1949), historiadora de la ciència, graduada en ciències naturals i en història de l’art i doctora en història de la ciència. Té una llarga carrera com a investigadora i professora en història, especialment en història moderna, història de la ciència, història cultural i arts visuals i museologia a les universitat d’Oxford, Essex, Cambridge, East Anglia, Londres i Durham. A la seva darrera etapa a la Universitat de Cambridge va dirigir el “Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities” (CRASSH), per passar després a exercir com a professor d’història moderna a King’s College, Londres, i, actualment, dirigir el “Centre for Visual Arts and Culture” (CVAC) del department d’història de la Universitat de Durham. Actualment, dirigeix en aquest centre el programa de doctorat en cultura visual finançat pel Leverhulme Trust. També és membre del consell assessor del “Science Museum Group”, on actualment col·labora en l’exposició “Locomotion”. Treballa de manera regular amb artistes contemporànies, tot destacant la seva contribució editorial al desè aniversari del part d’escultures “Jupiter Artland” a prop d’Edimburg. Es pot trobar més informació professional a aquí.La sessió està dirigida de manera principal, però no exclusiva, a estudiants de màster i doctorat. Consistirà en una breu exposició de 4 projectes de tesi doctoral que seran debatuts amb la historiadora anglesa i amb el públic assistent (la sessió s’obre a tothom via Skype mitjançant l’adreça “Institución Milá y Fontanals”).
Cristina Sans-Ponseti, The rise of Laboratorios Grifols and the industrialization of haemotherapy. Medicine and technological innovation in Catalonia (1931-1955)
Javier Poveda Figueroa, The problem of computational intractability and artificial intelligence: From the Dartmouth conference to the P-NP problem (1955-1971)
Marta Ferrer Gómez, Networks of Collective Authorship: Alternative Sciences and Narrative Form in Nineteenth-century Spain
Ned Somerville, The Musealization of Barcelona’s Industrial Past
Ana Lorente, Archives (0). A history of a fragmentary investigation about misogyny and violence. 1880-1913. Spain.
Més informació a: https://blogs.iec.cat/schct/colloquis-2019-2020
